Amaneix a Serrella

primers rajos de sol sobre la Serra de Serrella. Diumenge 22 de novembre de 2009 a les 20h 25''

Guia de carrers de Tàrbena.

Aquí teniu una interessant guia de carres, i del terme, de Tàrbena.
Per accedir-hi polsa aquí: Guia de Tàrbena-Geonet

Bèrnia, un paradís a quatre passes.

Lledó.

Llinatge procedent de Catalunya, de la vila de Lledó, en el partit judicial de Figueres (Girona). Durant la conquesta passà a Mallorca, a la vila de Campos. Arribà a Tàrbena a principis del segle XVIII, amb el matrimoni Carles Lledó i Magdalena Pla, tots dos de Santa Margalida. El dia 20 de febrer de 1719 bategaren al seu fill, nascut a Tàrbena, Pasqual Lledó Pla. Aquest llinatge s'extingí, els actuals Lledó son originaris de Bolulla. Aquest llinatge actualment existeix a: Celrà, Balsareny, Terrassa, Barcelona, Albi, Castelldans, Tarragona, Reus, Valls, Vallclara, Castelló, València, Algemesí, Dénia, Alcoi, Altea, Benidorm, Alacant, Relleu, Pinós, Monòver, Novelda, Crevillent, Elx, Mall., etc.
Ètim, del llatí vulgar lotone*, derivat de lotus*, fruit del lledoner.
Armes:
En un camp d'or un lledoner arrancat al natural.

Al fons el Vell, primer duc de Gandia.

Alfons era fill de l'infant Pere de Ribagorça i de Joana de Foix. En el 1359 heretà, de son pare, el senyoriu de Gandia. En el 1355 va rebre el títol de Comte de Dénia, sobre els castells de Dénia, Calp, Altea i altres castells situats a les muntanyes que foren d'en Bernat de Sarrià primer i desprès de son pare, Comte de Ribagorça, a més dels llocs de Garx i Sella.

En el 1336, durant la guerra dels peres, comandà les tropes al sud del Xúquer i dirigí la defensa de València ciutat davant l'atac de Pere de Castella. A Castella ajudà a Enric de Trastamara, qui li disputava la corona al rei Pere el Cruel. Acabada la guerra civil castellana i com a premi al recolzament rebut fou envestit marques de Villena, 1382.

Al 1399 fou nomenat duc de Gandia. El 8 de març de 1043 jurà homenatge i fidelitat vers el rei Martí l'Humà pels castells viles i llocs de: Aiora, Xalans, Cofrents, Altea, Calp, Relleu, Sanxet, Sarra, Benissa, Teulada, Sella, Ifach, Aljubea, Tàrbena, Xarafull, Xeresa i Garx.

A la mort de Martí l'Humà aspira a la successió a la corona aragonesa, no obstant en el compromís de Casp s'optà pel castellà, Ferran de Trastamara. Alfons el Vell morí en el seu palau de Gandia el 5 de gener de 1412.

Vall de Laguart: un paradís a quatre passes .

Toponims començats per “A”.

Algepseria, s':
Nom de partida. És una variant dialectal de d'algepsar, com a terreny on abunda l'algeps o casa o corral on hi han forns per a fabricar algeps.
Ètim, de l'àrab /al-jabs/, “el guix”.

Asbardal, Tossal de s':
Tossal que separa les partides de l'Om i Coll de Rates. Fa referència a la seva forma d'albarda, que a Mallorca anomenen “aubarda”, i a Tàrbena a donat asbarda.
Ètim, de l'àrab /al-barda'a/.

Asmoladora, s':
Nom de partida. Es tracta ela variant dialectal d'esmoladora, instrument que serveix per a esmolar eines de tall.

Aspre, S'(d'En Guillem i d'en Xam):
A Tàrbena ho trobem dos Aspres el d'en Guillem i el d'en Xam. Terra aspra: terra magra, que necessita molt de rec i fems per produir.
Ètim del llatí asperu*.

Avenc, s':
Subpartida de Benissalim. Segons la tradició Sa Cova es Moret es comunicava amb una sima, o avenc, situada a sa Penya de Benissalim, vora el camí que baixa a la font, que va ser tapada per que l'últim morisc de Tàrbena no pugues sortir-ne.

Avencs, es:
Turó de Bijouca, on hi ha moltes simes, també conegut com a s'Ombria des Avencs i Penya Mèdoc. .
Etim, sembla que el catalá avenc i l'occità avenc vénen del gàl·lic *abinko-, ‘cavitat subterrània on es reuneixen les aigües' (procedent del celta *abona, ‘aigua'